Curs 2013-2014
Construccions poètiques al voltant de Picasso
La copa blava
Fred, fred
foscor, foscor
intriga, intriga
solitud, solitud
CONTRAST!!!!!
flor càlida com un ocell i fràgil com el vidre
Mare i Filla
Tendresa
davant del mar, davant del món
inspiració bizantina
olor de sal, olor de mar
llibertat, temps lliure
serenor maternal
Picasso Dixit
Al llarg de la seva vida Picasso va fer algunes afirmacions que ens conviden a reflexionar:
Tothom vol comprendre la pintura. Per què no s’intenta comprendre el cant dels ocells? Per què a un li agrada una nit, una flor, tot el que envolta l’home, sense intentar comprendre’ls? Mentre que la pintura es vol comprendre.
Pinto així perquè aquí hi ha el resultat del meu pensament, de les meves reflexions.
Un quadre no viu sinó per aquell que el mira.
La pintura és més forta que jo, em fa fer el que vol.
Què és una cara, en el fons....? El que hi ha davant? Dins? Darrere ? I la resta? Cadascun no ho veu a la seva manera?
El que desitjo és que del meu quadre se’n desprengui únicament l’emoció.
El quadre no és pensat i fixat per endavant, mentre es fa segueix el moviment del pensament.
No se sap mai el que es farà, es comença un quadre i esdevé alguna cosa del tot diferent.
No n’hi ha prou de conèixer les obres d’un artista, cal també saber quan les feia, per què, com, en quines circumstàncies.
Se li ensenya a llegir i escriure, a dibuixar o a cantar, però mai no s’ha pensat a ensenyar-li a mirar un quadre.
Cal despertar a la gent, trastornar la seva manera d’identificar les coses.
La qualitat d’un pintor depèn de la quantitat de passat que porti a sobre.
Hi ha pintors que converteixen el sol en una taca groga, i hi ha uns altres que amb ajut del seu art i intel·ligència converteixen una taca groga en un sol.
Tot allò que pot ser imaginat, és real.
La primera cosa que vaig fer al món va ser dibuixar, com tots els nanos, és clar, però molt no continuen.
Evidentment, no saps mai el que dibuixaràs... però quan t’hi poses, neix una història, una idea... Aleshores la història creix, com al teatre, com a la vida... i el dibuix es transforma en altres dibuixos, en una veritable novel·la.
Pinto com d’altres escriuen la seva autobiografia, les meves teles, acabades o no, són las pagines del meu diari.
No pinto més que el que he vist i he sentit.
L’essencial és fer allò que un té ganes de fer.
Als 12 anys sabia dibuixar com Rafael, però vaig necessitar tota una vida per aprendre a pintar com un nen.
Quan jo era petit la meva mare em deia: “Si et fas soldat arribaràs a general, si et fas cura arribaràs a Papa. Jo volia ser pintor i he arribat a Picasso”
Si la inspiració m’arriba, que em trobi treballant.
No crec en res més que en el treball.
TOTAQUETETINC
PEUITOC VE
TOCAQUETENIC
PEUITOC VA
TOCAQUETETINC
NO US CREGUEU RES
TOCAQUETETINC
DEL QUE US DIRÉ...
Galeria d'imatges
